El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya disposa d'un web dedicat a la llengua catalana, al qual podeu accedir a través de l'adreça següent: (15-06-2003). Aquest lloc web està integrat fonamentalment per tres espais: El català a l'abast, El català a la societat i La política lingüística a Catalunya. Tot seguit us fem cinc cèntims de les informacions i dels recursos lingüístics que hi podeu trobar.

En El català a l'abast s'apleguen diversos vincles interessants per a qui vulgui aprendre la nostra llengua o incrementar-ne el nivell de coneixement i per a qui estigui interessat a contractar serveis d'assessorament lingüístic. Així, en una de les seccions d'aquest espai, Aprendre català, s'obté informació sobre cursos de català –per a adults, d'estiu i fora de Catalunya, aquests darrers repartits entre més de quaranta països– i s'accedeix a recursos per a l'autoformació en llengua catalana, des de les adreces dels centres d'autoaprenentatge fins a materials interactius accessibles de manera lliure i gratuïta a través d'Internet. En una altra secció d'aquest mateix espai, Certificats de català, es troba informació sobre el sistema de certificats de coneixement de llengua catalana que expedeix la Direcció General de Política Lingüística, que està regulat pel Decret 152/2001, de 29 de maig, d'avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana, pel qual es van unificar els dos sistemes de certificació vigents fins a l'any 2001, el de la Junta Permanent de Català i el del Certificat Internacional de Català, per tal de fer-los correspondre amb el marc de referència per a l'avaluació de llengües modernes del Consell d'Europa i amb el de l'Association of Language Testers in Europe (ALTE). A part de la informació sobre els certificats i sobre les proves d'habilitació per a la traducció i la interpretació jurades, també es pot accedir a les diverses convocatòries d'enguany i els qui hi estigueu interessats podreu fer la pre-inscripció per Internet a través del portal Cat365 , que també us permetrà la consulta del lloc i de l'hora de la prova i, més endavant, dels resultats.

Un altra secció de l'espai El català a l'abast es titula Assessorament lingüístic i aplega més d'un miler de fitxes de contingut normatiu estructurades en diversos apartats: Ortografia i puntuació, Morfologia (verbs, plurals, femenins...), Sintaxi (pronoms, preposicions...), Lèxic, Terminologia, Abreviacions, Majúscules i minúscules, Tractaments protocol·laris, Noms de lloc i de persona –d'acord amb el Decret 208/1998, de 30 de juliol, pel qual es regula l'acreditació de la correcció lingüística dels noms i cognoms–, Criteris de traducció i Redacció de documents. Si en voleu saber més, disposeu d'una extensa Bibliografia, que apareix agrupada per tipus d'obres, de cadascuna de les quals es proporciona la referència bibliogràfica completa. Hi trobareu diccionaris generals, diccionaris per a la traducció, gramàtiques i estudis lingüístics, vocabularis i textos de caràcter específic, obres sobre llenguatge comercial, administratiu i jurídic, manuals per a la correcció de textos, obres sobre traducció i interpretació jurades, treballs de sociolingüística i webs d'interès, i tampoc no hi manquen diccionaris en línia.

Encara en aquest mateix espai se situa un apartat sobre Serveis i professionals de la llengua, a través del qual podeu informar-vos sobre els centres de normalització lingüística i sobre els diversos serveis lingüístics que hi ha en territori català i arreu del món –se n'hi recullen prop de vuit-cents. També s'hi accedeix a un directori de professionals que ofereixen serveis de correcció de textos, traducció, interpretació, traducció jurada, interpretació jurada i ensenyament del català. Ha merescut un vincle independent dins aquest espai l'apartat Llengua i immigració, en el qual es recullen materials i recursos pensats específicament per a l'ensenyament de la llengua catalana a persones immigrants adultes. Hi podeu consultar en línia el Pla interdepartamental d'immigració 2001-2004, que va ser aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya el 18 de juliol del 2001, i hi trobareu la referència de materials didàctics en format paper, com el recentment aparegut Xarranca. Jocs per a l'aprenentatge del català oral per a nouvinguts, i l'accés a eines en xarxa com Intercat , que aplega un seguit de recursos per a aprendre català mitjançant l'ús de les noves tecnologies.

Si entrem en un altre dels espais del web Llengcat, el que duu per nom El català a la societat, podrem obtenir algunes informacions que ens facilitaran un xic la tasca quotidiana de viure en aquesta llengua. Així, en el primer dels vincles que conté, Cinema i vídeo en català, trobarem la llista –força migrada– de les pel·lícules en català que hi ha en cartellera, cadascuna acompanyada de la fitxa tècnica, d'una sinopsi del contingut i de la llista de cinemes en què es projecta, i també podrem accedir al catàleg de les pel·lícules en català, en format vídeo o DVD, que es venen en les llibreries, vídeoclubs i altres establiments especialitzats. Un altre apartat d'aquest espai és Informàtica en català, que ofereix accés a productes informàtics de tot tipus en la nostra llengua: navegadors, programes de correu electrònic, cercadors internacionals i catalans, sistemes operatius, reconeixedors de caràcters, antivirus, verificadors ortogràfics i correctors gramaticals, traductors automàtics –del català al castellà i a l'anglès, i viceversa–, programes de reconeixement i síntesi de la veu, gestors i difusors de terminologia i traducció, aplicacions sectorials diverses –per exemple, per a l'administració pública, la indústria i el comerç o la sanitat–, a més de revistes i webs sobre informàtica i noves tecnologies i, fins i tot, d'un llenguatge de programació.

Seguint en l'espai El català a la societat, descobrim l'apartat La llengua catalana per sectors, que descriu la situació del català en l'administració pública, en el món jurídic i judicial, en l'ensenyament, en els mitjans de comunicació i indústries culturals, en les institucions sanitàries i socials i en el món socioeconòmic. Per a cadascun d'aquests sectors, s'informa amb detall de la legislació lingüística que l'afecta, es donen dades sobre l'ús i la presència que hi té la llengua catalana i es proporciona accés a certs serveis lingüístics que resulten especialment útils per a les persones que hi treballen. És remarcable dins aquest espai la tasca de difusió del contingut de la Llei de política lingüística a empreses i comerços, a través d'una llarga bateria de PMF –o sigui preguntes més freqüents. Igualment destaca la campanya En català, tu hi guanyes, que persegueix el foment de l'ús de la llengua catalana en l'atenció al públic dins els establiments comercials i de restauració. A través d'aquest vincle es mostren els diversos materials de suport per als empresaris i per als treballadors i cal dir que les persones interessades a rebre'ls poden omplir la sol·licitud que trobaran en línia i enviar-la a l'adreça electrònica que s'hi indica.

Una altra secció molt interessant, sense canviar d'espai, és Sociolingüística. A través d'aquest vincle s'accedeix a informacions ben documentades, il·lustrades amb taules i gràfics, sobre aspectes de la situació actual del català –com ara el coneixement de la llengua catalana o el seu ús i presència en diferents sectors– en els diversos territoris que en conformen el domini lingüístic. D'altra banda, aquesta secció enllaça amb altres fonts com el Centre de Documentació en Sociolingüística, la revista especialitzada Noves SL, l'Institut de Sociolingüística Catalana i una guia de webs d'interès sociolingüístic, a través de la qual s'obren moltes possibilitats de consulta –per posar-ne només un exemple, esmentem una col·lecció d'estadístiques i de mapes sociolingüístics comarcals interactius ubicada en el web de l'Institut d'Estadística de Catalunya .

El tercer espai que trobem en el lloc web que la Generalitat dedica a la llengua catalana porta el nom de La política lingüística a Catalunya. S'hi accedeix a l'informe sobre política lingüística referent a l'any 2001, en versió catalana, castellana i anglesa, i també s'hi dóna entrada a diversos textos de legislació lingüística, entre els quals no podia faltar la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística. A part d'aquesta llei, hi trobem un recull de normativa legal sobre la llengua a Catalunya, que abraça aspectes molt diversos –com les escriptures públiques, l'etiquetatge o la toponímia i la retolació–, i també hi accedim a textos sobre el reconeixement del català a les institucions europees, tant a la Unió Europea com al Consell d'Europa. D'altra banda, s'hi dóna pas a un servei d'assessorament i atenció de consultes, amb una llista de les més habituals –per exemple, sobre l'examen i el carnet de conduir en català.

Dins La política lingüística a Catalunya s'obren vincles a diversos organismes que tenen com a objectiu principal el foment de la llengua catalana. Apareix en un lloc destacat la Direcció General de Política Lingüística, que impulsa el desplegament de la legislació lingüística derivada de l'article 3 de l'Estatut d'autonomia i vetlla per l'aplicació de la política lingüística que estableix el Govern. També hi tenen lloc el Consorci per a la Normalització Lingüística , ens públic creat per la Generalitat de Catalunya i per diversos ajuntaments per a fomentar el coneixement i l'ús de la llengua catalana; el Consell Social de la Llengua Catalana, òrgan d'assessorament, consulta i participació social en la política lingüística de la Generalitat de Catalunya, adscrit al Departament de Cultura; l'Institut d'Estudis Catalans , corporació acadèmica que té per objecte l'alta recerca científica –principalment la de tots els elements de la cultura catalana–, reconeguda per la Generalitat de Catalunya com la institució encarregada d'establir i actualitzar la normativa lingüística del català; el TERMCAT , centre integrat per la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística, la finalitat del qual és la coordinació general de les activitats terminològiques relatives a la llengua catalana, i l'Institut Ramon Llull , creat pels governs de Catalunya i de les Illes Balears, amb la col·laboració del Ministeri d'Afers Exteriors del govern espanyol, per a la projecció exterior de la llengua catalana i de la cultura que s'hi expressa, en especial la literària.

Com a novetat podem dir que en aquest espai dedicat a la política lingüística s'ha obert recentment un vincle amb informació sobre subvencions, que poden tenir diverses finalitats, ja sigui augmentar les estrenes comercials de llargmetratges doblats o subtitulats en català, ja sigui ajudar les universitats a mantenir els centres d'autoaprenentatge de la llengua catalana. També s'hi ha inclòs recentment un directori amb les publicacions de la Direcció General de Política Lingüística, amb un apartat específic per a publicacions accessibles en línia en format PDF, entre les quals trobem: Abreviacions, Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims, Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català, Documentació jurídica i administrativa, El català, llengua d'Europa, Lèxic i bibliografia per a l'activitat immobiliària, Majúscules i minúscules i Marc de referència europeu per a l'aprenentatge, l'ensenyament i l'avaluació de llengües.

Finalment, volem remarcar que en aquest web dedicat en essència a la llengua catalana no hi falta un lloc per a l'aranès, amb informació sobre el territori en què es parla aquesta varietat de la llengua occitana i sobre el marc legal que l'empara –la Vall d'Aran és l'únic indret on l'occità gaudeix d'oficialitat. Els interessats hi trobareu estudis sociolingüístics sobre el coneixement de l'aranès i el seu ús en diversos àmbits –l'educació, els mitjans de comunicació, Internet–, un catàleg de publicacions en aquesta llengua, les normes que en regeixen l'ortografia, un directori de traductors a l'aranès i una llista de serveis lingüístics diversos, com els que ofereix l'Oficina de Foment i Ensenyament de l'Aranès.